Construccions

Un cop l'any, un joc de construccions;
de ben lluny, i amb un to misteriós,
venia a les meves mans. Quin regal!
Passejava els ulls pels colors ben vius,
i somiava fer cases com mai!
Sobre les bases de gris, construir.
Damunt les brases d'un nen, recordar.
De les cendres dels morts, un fumejar.
Aquell joc s'ha fet un núvol dins meu,
i la dona que me'l dugué, un estel.
Tornà d'Auschwitz fet miques el seu ser
i jo no vaig veure mai el seu cor,
cremar de dolor pels seus, pare meu!
La tieta Nati i el pare trist, ves!

F. Xavier Simarro.


Del recull breu: " Ruta cega "