Vull somiar

Només s'arrecera el temps en els plecs
de la nostra pell i de l'ànima?
Vull somiar que un pessic de saviesa
es torna oasi enmig del sec present.
A la vall dels artells, pols de pietat
mentre el temps fa punta de mi.
El futur és un somni extraviat
precedit d'un ara mòbil que es fon.
Bufa el vent foragitat dels segons
que arrossega anys i descorre els vels.
El meu ser travessa somnis reals,
s'ensorra en les dunes d'algun desig.
Una engruna de pietat sota el sol!
Als plecs, el temps s'arrecera només.




Publicat a Malalletra, núm 20 Maig 2009
http://www.fanzinemalalletra.blogspot.com/