Gràcies Ricard!

Degut a la meva imperícia no encerto a publicar la resposta al teu comentari des del lloc que pertoca. L'escric com una nova entrada.

Efectivament, el rostre dels nens aquesta nit irradia il.lusió. Ho comprovo al llarg del recorregut mentre vaig tocant o llançant caramels. Bona nit de Reis!
F. Xavier Simarro.

Nit de Reis.

Aquesta és la nit que tots els nens esperen. Sota la, cada cop més forta, competència del Pare Noel, els Reis Mags d'Orient arriben puntuals a la seva cita anual. En seré testimoni de primera línia participant a la Cavalcada de Reis a Cornellà de Llobregat, a on toco la percussió amb els meus amics de la Xaranga Sarau. Posem música al seguici, montats en un autobús de dos pisos que guarnim i carreguem de caramels que llancem entre peça i peça musical.

Avui solem dir que els infants reben un excés de joguines. Un petit apunt doloròs: m'hi vaig passar tota la infància esperant un Scalextric que mai va arribar per motius econòmics. Era massa car. Per altra banda, el joc de construccions ( del que parlo en el poema del mateix títol ) que rebia des de Marsella, enviat per la tieta Nati, era quelcom màgic. Venia de molt lluny i d'una persona que per a mi estava envoltada d'un aura de misteri.

Bona Nit de Reis a tothom!
F. Xavier Simarro.

Desert

El carrer està desert, plantat de res,
travessat per la cinta gris i bruta
que espera un asfalt encara absent.
Comença a fer fred i la nit no cau;
és l'absència de claror que ve.
Veig que arriba gent i entra en un portal.
Jo sec aquí i vull que arribi tot:
la sorra de cada vers que bull dins,
el bàlsam que calmi el sol dels crits,
un portal on aixoplugar el meu bes.
Res m'arrela tant com el pas dels jorns,
caravana de segons vers la fi.
Veig les dunes d'un cos per travessar.
És un oasi prohibit. Més desert.