aNAr DALt

Algú sap com felicitar el Nadal?
De dalt, de baix, voldria un MUNT de SENY,
o pessigar sens fre alguna nit,
com he vist fer a l'antena d'un terrat.
L'ungla del cel s'ha fet lluna a tocar.
El Déu d'amor es fa bocí de carn,
i uns dits de nadó pessiguen un vel.
Qui bé ens coneix sap prou del nostre FEL,
veu el vol del dolor I CITATS ens té
al món, al naixement de cada jorn.
Partim, vivim i morim. Som cristalls,
guspires del ser en les nits de tot l'any.
Som un estol. Parem taula i gaudim!
Galets i farcits. Nadal ja és aquí!



Nadala escrita l'any 2007 amb la que l'Associació d'Amics del Montseny
va felicitar les festes i l'Any Nou 2008 a tots els seus socis.

Absència.

Ja ha fet un any que vas morir de cop.
Que no sé on ets i no escolto ta veu.
És tarda gris i no sé si la veus.
I poc a poc ha tornat el novembre,
i ensumo olors sens saber si t'arriben.
Em calço els peus per trepitjar humitat,
i sé de cert que no em podràs seguir.
Quan plou a raig voldria plorar igual,
vessant del tot el meu dins enyorat.
No et trobo en cap punt, arquitecte Carles.
Vas traçar a fons el teu perfil d'absent.
I sóc aquí, dient-me: on t'has ficat?
El teu morir, és ja definitiu?
De cop partir, quin dolorós parany!


Del recull " Calendari " guanyador del XIè Premi de Poesia Pere Badia.
Premi inclòs en el IX Cartell de Premis Vila de Torredembarra.
El jurat estava compost per: Adam Manyé, Dolors Miquel, Josepa Contijoc i Lluís Figuerola.
El 1r premi es va concedir ex-aequo a un recull presentat pel poeta Joan Carles González Pujalte.
Maig del 2006

Un perfil

Quan obro els ulls em trobo el teu perfil.
No em vull llevar i perdre aquest contorn.
Vull banyar el temps amb l'aigua dels teus ulls.
Surar ben ferm en els minuts glaçats.
Puc cisellar, esculpir certs segons?
Sedàs del temps, arena dels records;
no duc pinzell per pintar aquest present,
que es fa passat perdut entre les busques.
No duc cisell per esmolar els viaranys,
ni sé gravar a la pedrera del viure.
Aquests moments omplen el sac del temps.
Sota el polsim hi ha un rellotge amagat,
que em cerca els ulls, ajagut al coixí.
Llevat el temps, ens banyarem al no-res?


Del recull "Punts"
Poesia 2006
Premi Penya Joan Santamaria.
Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana.
La Busca edicions, s.l.
Maig de 2006

Vull somiar

Només s'arrecera el temps en els plecs
de la nostra pell i de l'ànima?
Vull somiar que un pessic de saviesa
es torna oasi enmig del sec present.
A la vall dels artells, pols de pietat
mentre el temps fa punta de mi.
El futur és un somni extraviat
precedit d'un ara mòbil que es fon.
Bufa el vent foragitat dels segons
que arrossega anys i descorre els vels.
El meu ser travessa somnis reals,
s'ensorra en les dunes d'algun desig.
Una engruna de pietat sota el sol!
Als plecs, el temps s'arrecera només.




Publicat a Malalletra, núm 20 Maig 2009
http://www.fanzinemalalletra.blogspot.com/

Dins del programa NITS D'ESTIU 09 a Cornellà de Llobregat s'ha programat un cicle de Lectures insòlites. El primer acte està previst el proper dijous, dia 9 a les 20 h. Porta per títol: POESIA AL PARC, Versos plurals. Llegiré vuit poemes meus inèdits i quatre poemes d'altres autors precedits d'unes paraules extretes del " Diari " de Sándor Márai. Els altres autors són: Joan Vinyoli, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira i Joan Margarit.
La música de " Ensemble de guitarres Corais " de Sant Feliu de Llobregat acompanyarà la lectura.

Altres Lectures insòlites:
Guitarreando Benedetti, el dijous 16 a les 20 h a la terrassa de la Biblioteca Marta Mata.
Poesia poco industrial, el dijous 23 a les 20 h al mirador de la Torre de la Miranda.

A poc a poc i bona lletra!


Ja ha sortit el MALALLETRA!. És el número 20 i correspon al mes de maig. Amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé, na Laia Calvet i un grapat de col.laboradors ( fins a quaranta incloent-hi la pròpia Laia ) presenten aquesta edició dedicada als somnis. Es pot trobar a la llibreria Laie del CCCB.
S'hi pot llegir el meu poema " Vull somiar ", il.lustrat per en Ventura Mur.
Adreces relacionades: myspace.com/laiacalvet
fanzinemalalletra.blogspot.com
laiacalvet.blogspot.com

Bona lectura!

Són les dues

Escombreu res? No amuntegueu cap pols.
Gireu sens fre, dins d'un cercle tancat,
regadiu sec que llepa uns canals vius.
No hi ha cap brau que us volti per la plaça.
Claveu l'estoc en aquell que respira,
sense ni un baf a l'arena del ser.
Gros animal que mai pot ser castrat,
sac de segons de qui sou la catifa.
Punxes del temps, presoneres del gir.
Fredes sagetes que sempre feu diana.
Busques clavades en alguns cors d'acer.
No us cal cercar aquell que sempre hi és.
Ens fa més vells mentre l'aneu comptant.
Mentre balleu, s'esmicola el present.


Del recull " Punts "
Poesia 2006
Premi Penya Joan Santamaria.
Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana.
La Busca edicions, s.l.
Maig de 2006

Gràcies Ricard!

Degut a la meva imperícia no encerto a publicar la resposta al teu comentari des del lloc que pertoca. L'escric com una nova entrada.

Efectivament, el rostre dels nens aquesta nit irradia il.lusió. Ho comprovo al llarg del recorregut mentre vaig tocant o llançant caramels. Bona nit de Reis!
F. Xavier Simarro.

Nit de Reis.

Aquesta és la nit que tots els nens esperen. Sota la, cada cop més forta, competència del Pare Noel, els Reis Mags d'Orient arriben puntuals a la seva cita anual. En seré testimoni de primera línia participant a la Cavalcada de Reis a Cornellà de Llobregat, a on toco la percussió amb els meus amics de la Xaranga Sarau. Posem música al seguici, montats en un autobús de dos pisos que guarnim i carreguem de caramels que llancem entre peça i peça musical.

Avui solem dir que els infants reben un excés de joguines. Un petit apunt doloròs: m'hi vaig passar tota la infància esperant un Scalextric que mai va arribar per motius econòmics. Era massa car. Per altra banda, el joc de construccions ( del que parlo en el poema del mateix títol ) que rebia des de Marsella, enviat per la tieta Nati, era quelcom màgic. Venia de molt lluny i d'una persona que per a mi estava envoltada d'un aura de misteri.

Bona Nit de Reis a tothom!
F. Xavier Simarro.

Desert

El carrer està desert, plantat de res,
travessat per la cinta gris i bruta
que espera un asfalt encara absent.
Comença a fer fred i la nit no cau;
és l'absència de claror que ve.
Veig que arriba gent i entra en un portal.
Jo sec aquí i vull que arribi tot:
la sorra de cada vers que bull dins,
el bàlsam que calmi el sol dels crits,
un portal on aixoplugar el meu bes.
Res m'arrela tant com el pas dels jorns,
caravana de segons vers la fi.
Veig les dunes d'un cos per travessar.
És un oasi prohibit. Més desert.