No, avui no he volgut anar a la festa.
Tot i els dubtes, m'he volgut quedar a escriure.
M'he estimat més seure davant del full
i treballar collint fruits del no-res;
d'aquests mots esquerps que no piquen l'ham.
Quin verí sens fre, aquest pas del temps!
La finestra s'omple de dol, i res.
El convit a fons, és a taula amb mi.
Festa de l'absència, de cap gir
que m'aparti del blanc que vull tocar.
És cert que les espelmes bufareu,
mentre el fum dels mots absents em fa mal.
El meu full és un pastís sense foc.
Bufa el vent, mentre la tarda se'n va.
F. Xavier Simarro.
jueves, 27 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario