lesgotesdeplujamullen

Durant l'any de la paraula viva podria morir la nostra llengua.

2011-09-03T10:54:00.000-07:00

2011
l'any de la paraula viva.

aCATar: Amb motiu de la sentència del TSJC sobre el model d'immersió lingüística a l'escola; respecte i submissió que pot significar una forta acceleració en el procés de desaparició del català com a llengua d'ús social normalitzat a Catalunya.

Poesia a Can Tirel.

2010-10-12T03:49:00.000-07:00

El proper dijous 21 d'octubre, a dos quarts de vuit de la tarda, presentaré el meu tercer llibre de poesia a la masia de Can Tirel. A l'acte assistiran: Emilio Gómez, president de la Societat Coral " La Unió " de Cornellà de LLobregat; Manel Subirats, editor; i Marita Osés, autora del pròleg. Presidirà l'acte l'alcalde de la ciutat, el Sr. Antonio Balmón.
Can Tirel ( masia situada al Parc de Can Corts de Cornellà de Llobregat ) és la seu de la Societat Coral " La Unió " entitat cultural fundada l'any 1854.
L'acte és obert a tothom. Tots sereu ben rebuts!

* Dades del llibre:
Títol: " La roda de l'afilador"
Autor: F. Xavier Simarro
Pròleg: Marita Osés.
Editorial: Setzevents.

Ja ha sortit el Malalletra!

2010-01-24T10:38:00.000-08:00

El fanzine " Malalletra " es pot trobar a les llibreries Laie. També el podeu demanar escrivint un missatge a l'adreça: laiacalvet@yahoo.es Aquest mes de gener s'ha publicat el número 21, dedicat a la natura. Per 9 euros trobareu el fanzine, un kit de germinació, 3 postals i un CD titulat " No trepitgeu l'herba ". Laia Calvet n'és l'editora i l'ànima del projecte.
El fanzine inclou el meu poema " Navegar ".
Per a més informació podeu consultar www.fanzinemalalletra.blogspot.com

aNAr DALt

2009-12-20T08:38:00.000-08:00

Algú sap com felicitar el Nadal?
De dalt, de baix, voldria un MUNT de SENY,
o pessigar sens fre alguna nit,
com he vist fer a l'antena d'un terrat.
L'ungla del cel s'ha fet lluna a tocar.
El Déu d'amor es fa bocí de carn,
i uns dits de nadó pessiguen un vel.
Qui bé ens coneix sap prou del nostre FEL,
veu el vol del dolor I CITATS ens té
al món, al naixement de cada jorn.
Partim, vivim i morim. Som cristalls,
guspires del ser en les nits de tot l'any.
Som un estol. Parem taula i gaudim!
Galets i farcits. Nadal ja és aquí!

Nadala escrita l'any 2007 amb la que l'Associació d'Amics del Montseny
va felicitar les festes i l'Any Nou 2008 a tots els seus socis.

Absència.

2009-12-07T11:03:00.000-08:00

Ja ha fet un any que vas morir de cop.
Que no sé on ets i no escolto ta veu.
És tarda gris i no sé si la veus.
I poc a poc ha tornat el novembre,
i ensumo olors sens saber si t'arriben.
Em calço els peus per trepitjar humitat,
i sé de cert que no em podràs seguir.
Quan plou a raig voldria plorar igual,
vessant del tot el meu dins enyorat.
No et trobo en cap punt, arquitecte Carles.
Vas traçar a fons el teu perfil d'absent.
I sóc aquí, dient-me: on t'has ficat?
El teu morir, és ja definitiu?
De cop partir, quin dolorós parany!

Del recull " Calendari " guanyador del XIè Premi de Poesia Pere Badia.
Premi inclòs en el IX Cartell de Premis Vila de Torredembarra.
El jurat estava compost per: Adam Manyé, Dolors Miquel, Josepa Contijoc i Lluís Figuerola.
El 1r premi es va concedir ex-aequo a un recull presentat pel poeta Joan Carles González Pujalte.
Maig del 2006

Un perfil

2009-12-05T11:00:00.000-08:00

Quan obro els ulls em trobo el teu perfil.
No em vull llevar i perdre aquest contorn.
Vull banyar el temps amb l'aigua dels teus ulls.
Surar ben ferm en els minuts glaçats.
Puc cisellar, esculpir certs segons?
Sedàs del temps, arena dels records;
no duc pinzell per pintar aquest present,
que es fa passat perdut entre les busques.
No duc cisell per esmolar els viaranys,
ni sé gravar a la pedrera del viure.
Aquests moments omplen el sac del temps.
Sota el polsim hi ha un rellotge amagat,
que em cerca els ulls, ajagut al coixí.
Llevat el temps, ens banyarem al no-res?

Del recull "Punts"
Poesia 2006
Premi Penya Joan Santamaria.
Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana.
La Busca edicions, s.l.
Maig de 2006

Vull somiar

2009-11-13T11:50:00.000-08:00

Només s'arrecera el temps en els plecs
de la nostra pell i de l'ànima?
Vull somiar que un pessic de saviesa
es torna oasi enmig del sec present.
A la vall dels artells, pols de pietat
mentre el temps fa punta de mi.
El futur és un somni extraviat
precedit d'un ara mòbil que es fon.
Bufa el vent foragitat dels segons
que arrossega anys i descorre els vels.
El meu ser travessa somnis reals,
s'ensorra en les dunes d'algun desig.
Una engruna de pietat sota el sol!
Als plecs, el temps s'arrecera només.

Publicat a Malalletra, núm 20 Maig 2009
http://www.fanzinemalalletra.blogspot.com/

2009-07-07T08:15:00.000-07:00

Dins del programa NITS D'ESTIU 09 a Cornellà de Llobregat s'ha programat un cicle de Lectures insòlites. El primer acte està previst el proper dijous, dia 9 a les 20 h. Porta per títol: POESIA AL PARC, Versos plurals. Llegiré vuit poemes meus inèdits i quatre poemes d'altres autors precedits d'unes paraules extretes del " Diari " de Sándor Márai. Els altres autors són: Joan Vinyoli, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira i Joan Margarit.
La música de " Ensemble de guitarres Corais " de Sant Feliu de Llobregat acompanyarà la lectura.

Altres Lectures insòlites:
Guitarreando Benedetti, el dijous 16 a les 20 h a la terrassa de la Biblioteca Marta Mata.
Poesia poco industrial, el dijous 23 a les 20 h al mirador de la Torre de la Miranda.

2009-06-11T08:45:00.000-07:00

A poc a poc i bona lletra!

Ja ha sortit el MALALLETRA!. És el número 20 i correspon al mes de maig. Amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé, na Laia Calvet i un grapat de col.laboradors ( fins a quaranta incloent-hi la pròpia Laia ) presenten aquesta edició dedicada als somnis. Es pot trobar a la llibreria Laie del CCCB.
S'hi pot llegir el meu poema " Vull somiar ", il.lustrat per en Ventura Mur.
Adreces relacionades: myspace.com/laiacalvet
fanzinemalalletra.blogspot.com
laiacalvet.blogspot.com

Bona lectura!

2009-03-14T10:28:00.000-07:00

Són les dues

Escombreu res? No amuntegueu cap pols.
Gireu sens fre, dins d'un cercle tancat,
regadiu sec que llepa uns canals vius.
No hi ha cap brau que us volti per la plaça.
Claveu l'estoc en aquell que respira,
sense ni un baf a l'arena del ser.
Gros animal que mai pot ser castrat,
sac de segons de qui sou la catifa.
Punxes del temps, presoneres del gir.
Fredes sagetes que sempre feu diana.
Busques clavades en alguns cors d'acer.
No us cal cercar aquell que sempre hi és.
Ens fa més vells mentre l'aneu comptant.
Mentre balleu, s'esmicola el present.

Del recull " Punts "
Poesia 2006
Premi Penya Joan Santamaria.
Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana.
La Busca edicions, s.l.
Maig de 2006

Gràcies Ricard!

2009-01-05T07:37:00.000-08:00

Degut a la meva imperícia no encerto a publicar la resposta al teu comentari des del lloc que pertoca. L'escric com una nova entrada.

Efectivament, el rostre dels nens aquesta nit irradia il.lusió. Ho comprovo al llarg del recorregut mentre vaig tocant o llançant caramels. Bona nit de Reis!
F. Xavier Simarro.

Nit de Reis.

2009-01-05T01:22:00.000-08:00

Aquesta és la nit que tots els nens esperen. Sota la, cada cop més forta, competència del Pare Noel, els Reis Mags d'Orient arriben puntuals a la seva cita anual. En seré testimoni de primera línia participant a la Cavalcada de Reis a Cornellà de Llobregat, a on toco la percussió amb els meus amics de la Xaranga Sarau. Posem música al seguici, montats en un autobús de dos pisos que guarnim i carreguem de caramels que llancem entre peça i peça musical.

Avui solem dir que els infants reben un excés de joguines. Un petit apunt doloròs: m'hi vaig passar tota la infància esperant un Scalextric que mai va arribar per motius econòmics. Era massa car. Per altra banda, el joc de construccions ( del que parlo en el poema del mateix títol ) que rebia des de Marsella, enviat per la tieta Nati, era quelcom màgic. Venia de molt lluny i d'una persona que per a mi estava envoltada d'un aura de misteri.

Bona Nit de Reis a tothom!
F. Xavier Simarro.

Desert

2009-01-03T10:21:00.000-08:00

El carrer està desert, plantat de res,
travessat per la cinta gris i bruta
que espera un asfalt encara absent.
Comença a fer fred i la nit no cau;
és l'absència de claror que ve.
Veig que arriba gent i entra en un portal.
Jo sec aquí i vull que arribi tot:
la sorra de cada vers que bull dins,
el bàlsam que calmi el sol dels crits,
un portal on aixoplugar el meu bes.
Res m'arrela tant com el pas dels jorns,
caravana de segons vers la fi.
Veig les dunes d'un cos per travessar.
És un oasi prohibit. Més desert.

Moments

2008-12-23T09:47:00.000-08:00

Assegut en un punt de la ruta Josep Pla a Calella de Palafrugell.

La neu del mar em saluda de lluny.
Tot és un niu de mers reflexos blancs.
No veig cap au però són ales els ulls
que em menen lluny, ben a prop del meu dins.
L'aire ja es mou i m'acarona el rostre.
Un patí a vela descorre el vel de l'aigua
i el meu estómac ja fa molt que està buit.
Ompliré el pap sota els porxos del port.
Només a un pas, de lluny saluda en Pla;
del banc estant ensumo el niu de fulls.
Un mar de mots que són reflex prou dens.
La mar de gent s'arrebossa a la sorra.
Jo ensorro els ulls en aquest moment blanc.
M'alço ben prest, em cal tenir el dins ple.

F. Xavier Simarro.

Del recull: " Punt de vista "

Construccions

2008-12-17T08:30:00.000-08:00

Un cop l'any, un joc de construccions;
de ben lluny, i amb un to misteriós,
venia a les meves mans. Quin regal!
Passejava els ulls pels colors ben vius,
i somiava fer cases com mai!
Sobre les bases de gris, construir.
Damunt les brases d'un nen, recordar.
De les cendres dels morts, un fumejar.
Aquell joc s'ha fet un núvol dins meu,
i la dona que me'l dugué, un estel.
Tornà d'Auschwitz fet miques el seu ser
i jo no vaig veure mai el seu cor,
cremar de dolor pels seus, pare meu!
La tieta Nati i el pare trist, ves!

F. Xavier Simarro.

Del recull breu: " Ruta cega "

Punt de vista

2008-12-07T08:34:00.000-08:00

Als meus amic de la Xaranga Sarau de Cornellà.

Ells ulls viatgen en un raig de desig.
M'atrau la nit i el fil de la carena.
A mig camí me'ls pren un punt de llum,
un balcó obert, una parpella amunt.
Casa d'algú que ignora que m'hi adreço.
Ensumo dins sens donar ni un sol pas.
Traço un triangle i reposo en un vèrtex,
un cau d'iguals a qui no puc tocar.
Crec ser un farer des d'una reixa oberta.
Des de l'illot apunto a Sant Ramon,
el nus del fil, l'altre vèrtex que em veu.
Tasto la sal d'un didal infinit.
No em vull estar d'aquest xarrup tan breu.
Raig de desig, escuma de la nit.

Entrevist durant una pausa de l'assaig.

F. Xavier Simarro.

Del recull: " Punt de vista ".
Obra finalista del Premi de Poesia 2006
" Poesia 2006 "
Premi Penya Joan Santamaria.
La Busca edicions, s.l.
Maig de 2006

No vaig a la festa

2008-11-27T10:19:00.000-08:00

No, avui no he volgut anar a la festa.
Tot i els dubtes, m'he volgut quedar a escriure.
M'he estimat més seure davant del full
i treballar collint fruits del no-res;
d'aquests mots esquerps que no piquen l'ham.
Quin verí sens fre, aquest pas del temps!
La finestra s'omple de dol, i res.
El convit a fons, és a taula amb mi.
Festa de l'absència, de cap gir
que m'aparti del blanc que vull tocar.
És cert que les espelmes bufareu,
mentre el fum dels mots absents em fa mal.
El meu full és un pastís sense foc.
Bufa el vent, mentre la tarda se'n va.

F. Xavier Simarro.

RUTA

2008-11-16T10:09:00.000-08:00

RUTA

Enfilo la ruta del passadís,
llarg i fosc, de la cuina al meu despatx.
Deixo bruts a la pica, plats i gots,
i m'espera un futur que desconec.
De cop, m'assec i entro en un cul de sac.
Un mur de silenci ho esclafa tot,
malgrat la finestra vomiti sons.
Sóc un semàfor clavat en vermell.
Vestit amb el vers em miro de noi:
a la dreta, una dona que no veig.
Ara és el temps que em va mirant a mi.
El paradís pot ser uns gots i uns plats.
És la lluna sens mel de cada nit.
És la meva ruta que es va fonent.

F. Xavier Simarro.

Del recull breu, Ruta cega.
Guanyador del XXV Premi Montseny 2007
Publicat a Monografies del Montseny / 23
Amics del Montseny.
Primera edició: juny 2008